Per què el cavall?

Les característiques físiques i actitudinals d’aquests animals són la base per les que el converteixen en un òptim element motivador, facilitador o promotor en l’assoliment d’objectius.

A pesar que és impossible de poder resumir els beneficis que pot tenir aquest tipus d’intervenció en mans de professionals experts, per les múltiples possibilitats que ens brinda, intentarem fer una breu exposició dels més elementals.

• En el cas dels exercicis de munta, a part de proporcionar màxima individualitat en la intervenció, podem incrementar certs estímuls senso-motors a la persona que ens facilitin el treball concret de determinats aspectes de la intervenció.

C.M.E CHASSAIGNAC (1805-1879): Neuròleg francès va observar que un cavall en moviment millora l’equilibri, el moviment articular i el control muscular dels pacients, comprovant, també, que muntar a cavall millorava l’estat d’ànim i que era específicament beneficiós pels pacients amb trastorns neurològics.

Alhora que per treballar en múltiples necessitats físiques i/o neurològiques, aquesta sensació de benestar i millora de l’estat d’ànim que aconseguim fent muntar a la persona, és de suma utilitat per aprofitar a treballar en certs aprenentatges a través de jocs o exercicis, que tinguin una significativitat per la persona.

Els principis terapèutics de la munta que han estat demostrat aportar aquests beneficis són:

1. La calor corporal del cavall és de 38°C i pot arribar a 38,8. L’augment d’aquesta temperatura corporal del cavall i el seu moviment ajuda a la relaxació del to muscular, generant sensacions de benestar: 
2. Activar els circuits neuronals que promouen que el sistema nerviós s’activi cap a un estat de calma.
3. Fomentar la disminució de la hipertonia i contractures.
4. Potenciar l’acoblament d’una respiració agitada amb la del cavall. 
5. Augmentar ancoratges entre la sensació de relaxació i elements externs, permetent així augmentar la tolerància de la persona vers als “inputs” de l’entorn. 
6. La percepció corporal dels impulsos rítmics i reguladors provoquen a la persona que està sobre del cavall noves experiències psico-sensorials.
7. El cavall proporciona moviment i per tant podem buscar i treballar l’equilibri en aquest balanceig. Aquest equilibri dinàmic ens proporciona l’oportunitat de treballar el control del to muscular i la postura corporal.
8. La comunicació de l’usuari amb l’animal augmenta. Aleshores podrem comprendre que el comportament del cavall va directament relacionat amb els nostres moviments. Entenent el funcionament de causa-conseqüència (posar la mà sobre del cavall – anirà al pas, es mourà, es quedarà quiet, etc.)
9. Controlar progressivament (amb l’ajuda de l’estat de relaxació que ens aporta estar a sobre del cavall en moviment) els moviments descontrolats i el control d’estereotípies. 
10. Integració sensorial de l’usuari: són múltiples les sensacions que rep el sistema nerviós de l’usuari i per tant, el treball d’aquestes sensacions li permet aprendre a integrar els estímuls que rep de l’exterior i ser-hi més flexible.
11. Aquesta sensació de balanceig també és anomenada per múltiples professionals com un element relaxant i que activa circuits neuronals cap a l’estat de calma.
12. El moviment del cavall permet que la persona que munti pugui millorar en flexibilitat i elasticitat, i automatitzar el patró fisiològic de la marxa. La recepció pèlvica del moviment tridimensional que ens aporta el cavall en marxa són rebuts al sistema nerviós i als músculs relacionats amb els mateixos estímuls que quan és la mateixa persona qui camina. Aquesta característica, molt utilitzada en la intervenció amb cavalls des de la vessant del fisioteràpia i la teràpia ocupacional, ens permet que a mesura que anem corregint la postura i els moviments del genet, anem obtenint millores certament significatives en el seu caminar i equilibri.

De manera molt resumida, les característiques més actitudinals que fan del cavall el mitjà idoni per dur a terme una intervenció psico-educativa per a persones que puguin presentar diferents tipus de necessitats són:

• El fet que el cavall sigui una presa el posa en situació d’inferioritat respecte a molts altres éssers vius del seu entorn, per tant la seva manera de funcionar mentalment gira sempre entorn de la seva autoprotecció. Aquesta és la situació o sensació en què es troben moltes de les persones que assistiran a les sessions de TAC, per tant podran empatitzar més fàcilment i els facilitarà el fer conscients moltes de les seves conductes entorn, sobretot, les pors.
• El mateix fet de ser una presa, fa al cavall un animal fòbic i molt sensible a tot el que succeeix al seu entorn. La seva supervivència depèn de que estigui sempre al cas de l’existència d’algun perill al seu voltant, per tant estarà constantment “escanejant” les persones que estem al seu voltant i es comportarà en consonància al que hi vegi. Aquest fet ens facilita molt ajudar la persona a treballar el seu autoconeixement i autocontrol.
• Al mateix temps que fòbic, quan ha confirmat que no hi ha perill al seu voltant, el cavall és un animal curiós, la qual cosa fa que s’acosti a la gent per conèixer-la, de manera que, quan la persona controli el seu estat emocional el cavall s’hi acotarà, la reconeixerà i l’acceptarà, sense tenir en compte les “rareses” de cadascú.
• El ventall emocional del cavall és molt similar a les emocions bàsiques que experimentem els humans. Els cavalls senten alegria, enuig, tristesa i por. Això i el fet que siguin extremadament sensibles al que passa al seu entorn, fa que el cavall pugui empatitzar amb les persones que l’envolten i que el seu comportament variï quan detecta patiment al seu voltant. Per això estem davant d’un animal que ens pot fer de mirall de nosaltres mateixos.
• El cavall és un animal gregari, o sigui que, en estat salvatge, viu en grup. Així doncs, és un animal fet a respectar certes normes de relació i certs comportaments d’integració. Aquesta característica també ens pot ajudar a treballar amb les persones amb problemàtiques socials. 
• Lligat amb el punt anterior, els cavalls en grup no s’organitzen de manera jeràrquica, en estat salvatge, sinó que segueixen a aquells qui els transmeten més confiança (diuen que solen seguir les eugues més velles per buscar aigua i menjar, per fugir dels perills… i solen ser protegits pels sementals més forts i joves (els quals no són agressius, sinó que defensius, al contrari del que podem veure quan estan en estat domèstic). Treballar el fet de transmetre confiança al cavall (fer-se respectar sense generar por) és una eina molt útil per treballar la seguretat en un mateix i l’autoestima i, conseqüentment, la comunicació assertiva.
• Al mateix temps de tots aquests trets, l’element motivador de tenir-hi contacte fa que es puguin treballar aspectes relacionats amb múltiples objectius i puguem utilitzar aquest vincle per tal de promoure tasques que en un altre entorn no obtindrien la mateixa implicació per part de l’usuari.